viernes, 3 de abril de 2009

miércoles, 4 de febrero de 2009

SILENCI

Aquí us penjo la nostra producció final. En aquests 5 minuts i 14 segons hi han condensades moltes de les coses que hem aprés amb aques assignatura.






La meva opinió és que està molt bé (jajajja, que diré JO no?) però coses que al principi semblaven insalvables les hem pogut arreglar i disimular molt bé amb l'IMovie...


Muntant la pel·licula ens hem donat compte de la importancia de molts detalls, com per exemple el temps i els efectes de les transicions entre les imatges, la música, els sons, els volums... etc...

Hem escollit el títol Silenci ja que la pel·lícula acaba amb el final "tràgic" de la Natalia i la fugida dels companys atemorits, deixant només silenci. A més la figura del quadre que es veu a l'escena final la podem veure durant tota la pel·lícula.

Hem volgut donar un toc misteriós i de por amb els detalls de la música intrigant, com predient que alguna cosa terrorífica passarà, les paraules que queden a la cantonada del plànol dient (PREOCÚPATE..), la persona que passa al final del passadís quan sembla que ja no queda ningú.,..etc...


Per cert que penso que la música final queda genial!! Talla el silenci i acompanya l'impacte que provoca el final.

Estic impresionada amb el resultat final, sincerament no pensava que sortiria tant bé.

En conclusió i per tancar la reflexió sobre la assignatura vull deixar constància de que he après molt i una cosa molt important: he gaudit molt de l'assignatura mentre aprenia! Les sessions m'han resultat molt molt molt enriquidores! M'ha agradat molt l'assignatura! Felicitats!

Fem una pel·licula

A les sessions de comunicació audiovisual hem après a fer una pel·lícula.

Mai m'hauria imagina que portava tanta feina.

Primer hem hagut de pensar una idea.

La veritat és que amb tantes assignatures no ens quedava temps per elaborar un projecte entre tots.... Quan feiem pluja d'idees sortien moltes coses però semblava que costava molt de trobar una idea amb un argument interessant.

Al final després de passar per una fulla que volava vem decidir fer una pel·lícula de por en que ens quedàvem tancats a la universitat.

Primer var fer el GUIÓ, decidint els continguts de les escenes, músiques, diàlegs, temporalització, personatges... etc....

A mi personalment vist amb el paper i tant "desgajado" "despedazado" semblava una cosa sense sentit.

És a dir, amb el guió vam trencar el petit argument en parts molt petites per poder estar al cas de tots els detalls que s'havien d'anar produint cada segon.

Una vegada o vam tenir fet vam començar a GRAVAR. Al principi penso que estàvem una mica desanimats, degut a la feina que teniem a sobre, els desconeixement, el poc temps que teniem per fer-ho, els exàmens que teniem en aquells dies....

Vam trigar entre 5 i 8 hores per gravar 3 minuts (sembla mentida!) perquè a vegades ens costava organitzar la gravació pensant en com quedaria després..

Una vegada ho vam tenir tot gravat ho vam MUNTAR a la clase amb l'IMovie... aquelles petites peces les vam tornar a juntar per donar-li sentit, per donar-li argument.

La veritat és que un programa genial. M'he quedat al·lucinada de veure com de escenes inconnexes es pot fer una petita pel·licula.

He après molt i ara hem veig capaç de fer un petit muntatge com el que hem fet i crec que també seria una bona activitat per fer amb els nens.

La tasca de muntatge ha sigut molt llarga i dura ja que és molt "meticulosa" i s'ha d'estar al cas de tots els detalls i de tots els segons! A més erem molts opinant sobre posar-ho d'aquesta o d'aquella altra manera.

Al final el resultat ha estat molt bo i jo personalment estic molt satisfeta.

Sobre la publicitat SUBLIMINAL!

Arrel de les sessions en que vam veure els video del Mickey i l'anunci de Playstation (molt curiós sense dubte!) m'he interessat una mica sobre el tema de la publitat subliminal.

Suposo que a molts en crida l'atenció ja que la idea de que hem vist un anunci i ens han insertat un missatge que conscient no hem interpret i ens ha passat desapercebuts es com a mínim intrigrant.

La publicitat subliminal es veu que va nèixer a Nova Jersey quan James Vicary va intercalar dos fotogrames en una pel·licula, un amb un anunci decoca-cola i l'altre crispetes. Segons dieuen les vendes d'ambdós productes es van incrementar al cinema...

Em sembla molt interessant però alhora em provoca certa por pensar en si realment la ment humana es tant facilment manipulable, o digue-m'ho d'una altra manera: són realment tant imperceptiblement manipulables.

Em sembla un tema apassionant.

El que si que és veritat és que a MÉS CONSCIÈNCIA MENYS MANIPULACIÓ.

Pel que he estat mirant és dificil saber fins a quin punt poden impactar els missatges subliminals en la ment humana però mentrestant algun estudiós no trobi la resposta aquí us deixo unes imatges curioses sobre publicitat subliminal:


Aquí podem veure la paraula SEX:



Quan veig aquest tipus d'anuncis hem pregunto on acaba la casualitat i comença la intencionalitat. Potser tot és intenció...



Als informatius podem veure les paraules: "pensiones, empleo, vivienda, educación, bienestar, menos impuestos" quan es donava alguna noticia que feia referència al PP.











Jo hem pregunto una cosa que potser algú em prodria respondre: Si la publicitat subliminal està prohibida i això que veiem en aquesta imatge és veritat (la meva font es bona?), no és denunciable? No és molt greu? ¿?¿



Aquí us ho deixo perquè reflexioneu.

El capitalisme i la televisió

Buscant sobre el tema $$ DIners €€ - Tv Televisió Tv he trobat en un blog una entrada que parla sobre això.

Penso que està molt bé i per això us transcric els primers paràgrafs nos parla del tema:



"Las compañías transnacionales verdaderamente grandes (gobernantes del mundo capitalista) han programado a la sociedad para una sola función : EL CONSUMO.

Con ese fin las Grandes empresas se han venido apoderando de los medios de comunicación (T.V., Radio, Prensa, Cine, Internet.) con los que ordenan ala sociedad que consumir y como vivir.

Todo esto producto de un sistema Capitalista (imperialista) ahora bajo otro nombre (neoliberalismo) o si lo prefieren GLOBALIZACIÓN. Donde más que un ser humano somos un numero. Ejemplo:

Numero e seguro social 1737298444. numero e identificación 737389292 pasaporte “H” 199292049943, cuenta bancaria 8288949843, etc etc etc.

Entonces desde las pantallas de la televisión, los mercaderes nos ordenan que comprar que vestir, como votar, qué medicinas tomar, que beber e incluso cuando externar nuestros mas íntimos afectos, dándole días a todo, como el día de la madre el 10 de mayo el del padre, tal. El de la abuelita….etc

La tele y las grandes revistas nos dicen como comer, que moda usar este año, que cantar, como bailar, que cine ver, que equipo apoyar en le futbol, que discos comprar, que leer en que creer, donde vacacional. Dando como resultado un pobre ser humano TELEDIRIGIDO, y no somos mas que un vil instrumento teledirigido de las Grandes Compañías que nos empujan a sacrificar nuestra seguridad economica por adquirir a CREDITO (claro jaja) toda Clase de Inutilidades disque practicas..

que el niño nace a este mundo, es sometido a la “escuela” televisiva: su cerebro sufre modificaciones para vivir dependiendo de los mensajes de la caja IDIOTA. La autoridad ya no son los madres ni los maestros: Ahora es la TELE…

Sin lugar a duda no hay droga mas adictiva que la televisión, es la heroína de nuestros tiempos (nada más que bastante mas cara y crea Habito también).

Y digan si no pero ¿quién Resiste los ataques diarios de la propaganda? Nadie, porque vivimos ENAJENADOS; ALINEADOS es decir IDIOTIZADOS, por los medios de difusión que nos dirigen al consumo Exaltado las “ventajas” de tener mas y Comprar mas (CAPITALISMO) hemos llegado incluso al extremo de no saber que hacer con nuestro tiempo libre y a Esperar que la televisión nos diga que hacer con el….. ejemplo “este domingo no salga de su casa tenemos el resumen de Cantando por un sueño pase aquí toda la tarde en su programa “siempre lo mismo”… y ahora con la video o DVD es peor porque antes por lo menos salían para ir al cine con la familia.. y ahora están viendo la tormentosa vida de la pobre catalina en la novela y les causa lastima sin darse cuenta que mas lastima causan ellos.

Por supuesto si la participación como espectador va acompañada de un consumo tanto mejor, tasquence de cervezas, refresco, pastelitos, etc mientras ven su programa favorito, todo es consumir en nuestra sociedad puro consumir consumir y consumir inclusive el sexo es consumo… todo parece indicar a un grito al Socialismo. No comprendo porque hay tantas marcas de lo mismo . por ejemplo pero eso es otro cantar."





Per si voleu llegir-lo sencer aquí us deixo l'enllaç, després d'aquests paràgrafs parla del capitalisme.

http://miloko.wordpress.com/2006/09/11/analisis-sobre-un-horrible-capitalismo-y-la-tv/

Només vull comentar que crec que efectivament, com diu aquest artícle, sembla que estem una mica teledirigits (curiosa paraula): dirigits per la televisió i latres mitjans per consumir, consumir i consumir. La televisió ens a adoctrinar i ara només som feliços si tenim el que la tele ens diu.

Crec que hem de fer uns esforç els futurs mestres, ja que serem durant un anys exemples de conducta per a una mitja de 20 nens i per tant són els primers que hem de sortir fora d'aquest món i aprofitar el que realment val la pena, una vegada nosaltres ho haguem fet podrem ser uns veritables models pels nostres alumnes.

Si he poso a pensar si treballo de mestre durant 20 anys, hauran passat una mitjana de 400 nens... pels quals seré la seva guía durant un curs....

Sóm per tants els primers que hem de despetar d'aquesta mentida i valorar les coses important a la vida per poder transmetre aquesta manera de viure als nostres futurs alumnes.











Hem d'aprendre a ser feliços amb el que tenim!

La telebasura

Avui en dia ningú no mou un dit si no és per diners.

Podem veure a la televisió programes interessants? Podriem dir que els programes que tenen més audiència són els millors....






S'ens obre un ampli ventall de definicions i característiques per decidir què és un bon programa.

Jo personalment encara m'he d'educar en aquest aspecte, però del que estic convençuda és que de ben segur no puc dir que un bon programa són els "Aquí hay tomate" "Corazón corazón".... que hem de fer llavors si això és el que ven?

És un incògnita que no se solucionar, ja que des de la nostra visió els mestres ens ajudem dels mitjans audiovisuals per que els nostres alumnes puguin captar nous coneixements i experiències que poden aprendre, però el fet és que la productora que vol guanyar diners amb el programa no té aquesta mateixa finalitat.

Que han de fer doncs pares i mestres? Ensenyar al nen a seleccionar la informació audiovisual que li arriba perquè es quedi amb la que pot aprofitar.

Això éss un repte perquè si jo hem miro, i penso que JO he de ser qui ha d'ensenyar això als nens crec que hem faltaria que algú m'hagués ensenyat a mi? Com dic, personalment m'ho plantejo com un repte per mi i per la meva futura professió.


Amb aquesta assignatura no puc dir que m'hagin ensenyat a aprendre a mirar (perquè hauriem necessitat molt de temps) però sí a activar la capacitat crítica de la que disposo per filtrar els missatges que m'arriben dels mitjans audiovisuals, que és un primer pas per superar el repte.


Sobre la ràdio.

En una de les sessions de comunicació audiovisual vam preparar un conte per gravar-lo com si fos un programa de radio.

Vam agafar el conte de les 7 cabretes i vam donar-li un toc modern introduint elements com el patrocinador el programa: QUeso García Cabrero el queso que yo más quiero, etc.... per fer-lo una mica humorístic.

Vam repartir el diàleg que havia de fer cadascú i els efefctes de so que vam introduir: la canço inicial, la final, el soroll de la porta.. etc.

Vam haver de repetir un parell de cops perquè tot i haver-ho preparat no va quedar massa bé el primer cop.

Amb aquesta experiència ens vam adonar de la dificultat que ha de comportar fer un programa en directe que surti bé.

També vam aprendre alguns efectes que podemk fer a la ràdio, coom per exemple el fet d'apropar-se o allunyar-se del micròfon fa que doni la sensació de de que el protagionista està més a prop o més lluny.

És una experiència que està molt bé per fer-la amb els nens... crec que així podrien millorar la seva competència oral... aprendre com funciona una ràdio, els efectes, etc...

Aquí deixo una link del Ministerio de Educación y Ciencia on hi ha informació sobre la història de la ràdio, com és una ràdio per dins, com podem fer una emisora a l'escola. És molt interessant per trobar informació el dia que siguem mestres sobre com fer una ràdio a l'escola.

Aquí us la deixo per si la voleu consultar:

http://recursos.cnice.mec.es/media/radio/bloque5/index.html